Públic

En tots aquests anys els canvis en aquest indret han estat significatius, els ciutadans sempre han estat informats dels retalls en el plànol agrícola per donar més espai i us de la petita capa terrestre al que havia de ser sol urbà en un futur immediat. I de retall en retall les imatges han reestructurat el plànol, no només urbanístic sinó també dels destinats a ser d’us de diferents  tipus de conreus. Canviant cap a la industrialització, sector químic, i l’ampliació de lo detallat com espai urbà.

Es per aquest motiu pel detriment al sector agrícola i l’ambient rural, poso terra en qüestió al plànol (ARGILA, COM LA CAPA MÉS REMOGUDA DE TOT PLÀNOL  SUBJECTIU) que presento posant valor a una estètica que queda només nomenada com una capa material per la desterritorialitat del mon agrícola, forçada alhora per la idea de progrés global. Virtualizada també pels mapes digitals, una altra manera d’emplaçar un territori sense tocarlo, sense sentir els efectes sensorials que queden reduïts a lo visual, que és en si la nostra alfabetització visual i interactiva d’imatges des de internet.

Mira què he publicat a Google Maps

Local Guide de nivell 3

https://maps.app.goo.gl/XPmwfh6Cx5a9HN6WA

Públic

Trobar l’harmonia interior al estar en consonància l’estètica de bellesa del disseny del jardí amb  l‘estètica dels materials de l’indret i lo anomenat exòtic com una altra classificació d’estètica  a resoldre amb la vegetació i elements naturals portats  expressament per a aconseguir  interpretar el cànon d’estètica desitjat; sumant-se els materials artesanals com els maons i rajoles de fang, o el ferro ondulat de baranes com també la fusta.

Els passadissos per a passejar continuen l’interès de l’estètica interpretativa de la vegetació i el seu ritme sinuós, harmoniós, amb ondulacions que conviden a recorre un circuït  amb ritme i entusiasme.

Les rajoles i maons de fang rojenc i esgroguissat  es mimetitza o ressalta del terreny, és més que un material que ha sortir de la terra per tornar transformat amb una altra estètica de nou a la terra,  promovent una continuïtat per a deixar-nos portar com a elements conductors d’harmonia, a   seguir-los en un ritme marcat per ells, que altera el cor com si ens pogués dirigir i accelerar el ritme igual que els sons que la fauna crea i interpel·la en l’ambient bell de l’indret, exaltant l’estètica sensorial auditiva. Ones al terra, també ones sonores en l’ambient sospès de l’atmosfera i, ones en els arbres forçades pel vent, són els fenòmens que observo al igual que les característiques del les vegetacions que configuren murs vegetals amb diversos tons de verds, marrons, grisos, carnosos, taronges, rosats. Tots aquests elements semblen dipositats en un pentagrama musical gegantí, on tots estan emplaçat per a complir amb la branca emocional humana. En diferents alçades les connotacions de gruixos vegetals i altres espais estan calculats per a deixar passar mes temps l’aire, o la llum del sol, com la pluja també fluint sobre uns resultats de creixement, floració i fragància per a aconseguir sense descans dibuixar

—les ones que només podem sentir sense ser notes musicals, només són delit de la vista per descobrir l’estètica existent, l’olfactiva, amb les fragàncies del lloc i, les auditives pels sons de la fauna. Tot el conjunt del parc engloba les ones que descric amb la definició escrita al primer esbós. Ara pretenc trencar la monotonia amb les meves actuacions, esperant trencar una mica aquesta harmonia. Promoure nous horitzons per a actualitzar l’estètica d’aquest indret, nomes puc aconseguir-ho  descontextualitzant els materials que siguin movibles i reinterpretables. El primer que realitzaré serà un cilindre de rames que recolliré del terra, rames que es deuen haver caigut de la manipulació que els ocells fan de les rames i petites branques dels arbres per a construir els seus grans nius; jo recolliré les restes del terra i les descontextualitzaré fent l’escultura. També he fet una inspecció del lloc dels passadissos excavats en el terreny perles estructures per als passejants i he vist fulles grogues i verdes, també algunes de seques, que les podré fer servir per a ferla primera execució l’opció a) Landmarks, (amb materials trobats en el site) i reconduir el flux de la gent cap el lloc de la meva  segona execució, opció b) d’escultura natura, així hauré realitzat dos dels treballs en un dia i el tercer treball serà el de dins fora o buit i ple com a tercera execució artística opció e), he fet fotos i les faré servir per a realitzar a casa treballs de buit ple amb argila blanca i vermella posant-l’hi carbó, de restes cremades de rames del meu tros de crema agrícola.

ESBÓS OPCIÓ: a) Landmarks

Realitzar amb fulles grogues i pedres una línia discontinua, per crear un nou circuit , faré que surtin del sender un cop girin el mur cap a la dreta.

En l’opció  (b)em decanto cap a les construccions naturals amb lo que trobaré en el lloc triat.

A cartografia de la forma he trobat el recurs que parla de la connexió de la geometria  en la formació de les formes naturals, i la atracció de la  força .Tesseŀlar el pla és recobrir-lo o pavimentar-lo amb figures que generen un patró i que creen una superfície homogènia amb una
regularitat que no deixa intersticis ni superposicions entre les figures. Només hi ha tres formes de tesseŀar el pla amb figures
regulars: mitjançant quadrats, mitjançant triangles equilàters i mitjançant hexàgons.
1). Zenil, H. (2011). Lo que cabe en el espacio. Mèxic: CopIt-arXives. Imatge disponible a:
http://scifunam.fisica.unam.mx/mir/copit/ts0008es/ts0008es.pdf

També es poden fer triangles i quadrats per interpretar les tessel·lacions, o veig molt relacionat amb els fractals, per les múltiples ramificacions , que fan avançar una mena de simetria.

Amb les tessel·lacions trobem construccions de caires naturals com llamps com a fenomen natural de la força elèctrica atmosfèrica; rames, fulles, nius per essers immersos a la natura amb estètica natural.  Creats per les persones  com les paràboles d’antenes de captació d’ones, o grans construccions de carpes i sostres de construccions civils en recintes esportius per exemple, o en l’àmbit d’ús públic. El sector de la moda també usa les geometries.

Jo en canvi vull estar en un art ple a la natura amb l’estètica natural . I provocar descontextualització amb la reinterpretació del pla i una altra en alçada,

L’Opció (c) serà: buits i plens.

Públic

Nova evolució de l’empremta

Públic

Aquí hi ha el resultat d’una performance que sempre fem tots enregistrant tot el que ens causa interès, captant instantànies de tot allò que fem, i que veiem, per a compartir i, ho captem amb una empremta, que no és altra que congelar una imatge on veiem accions que alhora són empremtes, el que jo interpreto i sento d’aquestes accions són els sentiment del que ens volem nodrir, impregnar i, la nostra acció és a dia d’avui fotografiar, fotografiar i, fotografiar. Fem una cataracta d’empremtes cada dia, no pensem que deixem l’empremta del desig de tenir, retenir, i exposar. Així les meves cortines canvien de significat plenes de l’empremta que el meu cos i el meu ser ha volgut voluntariosament enregistrar, per apropiar-se, d’elles i transformar-ho en art. Visualitza aquí: https://vimeo.com/935632535?share=copy ; posar unes cortines al aire lliure, i lliure al vent és una altra imprimació de desitjos intrínsecs que resol de nou una altra empremta que visualitza que jo he estat allí per a fer una acció per poder executar un resultat visual d’uns objectes si tot això és allí, jo he existit, per lo tant la meva empremta d’una acció també i amb totes les demés empremtes del meu cos.

salutacions cordials.