
Aquí hi ha el resultat d’una performance que sempre fem tots enregistrant tot el que ens causa interès, captant instantànies de tot allò que fem, i que veiem, per a compartir i, ho captem amb una empremta, que no és altra que congelar una imatge on veiem accions que alhora són empremtes, el que jo interpreto i sento d’aquestes accions són els sentiment del que ens volem nodrir, impregnar i, la nostra acció és a dia d’avui fotografiar, fotografiar i, fotografiar. Fem una cataracta d’empremtes cada dia, no pensem que deixem l’empremta del desig de tenir, retenir, i exposar. Així les meves cortines canvien de significat plenes de l’empremta que el meu cos i el meu ser ha volgut voluntariosament enregistrar, per apropiar-se, d’elles i transformar-ho en art. Visualitza aquí: https://vimeo.com/935632535?share=copy ; posar unes cortines al aire lliure, i lliure al vent és una altra imprimació de desitjos intrínsecs que resol de nou una altra empremta que visualitza que jo he estat allí per a fer una acció per poder executar un resultat visual d’uns objectes si tot això és allí, jo he existit, per lo tant la meva empremta d’una acció també i amb totes les demés empremtes del meu cos.
salutacions cordials.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.